diumenge, 21 de febrer del 2010

Màgia, causalitat i representació

Aquest enllaç d’un seguidor del Bloc és un comentari arran del llibre La Rama Dorada de Frazer sobre relació causa-efecte i la seva explicació poètica.

Destaco de l'escrit:

La realidad reside en nuestra capacidad de organizar nuestros sueños y conseguir que ciertas causas correspondan a ciertos efectos. Por eso se podría definir que la magia es la herramienta humana para convertir los deseos en principios de causa y efecto, lógicos y útiles, con el arte de la poética.

Wittgenstein es va interessar en Frazer com antropòleg i va fer unes observacions al text de “La Rama dorada”.

Comença dient:
“Hay que colocarse al lado del error para conducirlo hasta la verdad.
Es decir, hay que descubrir la fuente del error puesto que, en caso contrario, para nada sirve el escuchar la verdad. Ésta no puede penetrar si otra cosa ha ocupado su lugar.”

WITTGENSTEIN, LUDWIG (1992) Observaciones a La Rama Dorada de Frazer. (3a ed. 2008). Madrid, Tecnos.

Javier Sádaba, a la introducció del llibre que també n'és el traductor, diu (segons Wittgenstein) que les reaccions humanes que sorgeixen de les accions són variades i que estan en funció dels condicionaments culturals (com a simbologia expressiva per aconseguir plaer o gust estètic) més que com una resposta religiosa (màgica) que expliqui aquesta reacció.

Acebuch fuig subtilment de la confrontació substituint la poètica per la religió.

a

dissabte, 20 de febrer del 2010

Enllaç. Tipografia per a pantalla

Amb aquest apunt encetem una secció que anirem titulant “Enllaç” i a continuació el nom de l’assumpte que tracta.

Un dels seguidors del Bloc, Nacho, que ja n’ha recomanat algun, aquest cop n’envia un sobre tipografia digital per a pantalla. Molt interessant.

Quan he entrat a veure què ens recomana, m’he trobat la sorpresa que el lloc és de TpG. En concret és una “trobada internacional tipogràfica per a la vida real”. La revista TipoGráfica (TpG) de Buenos Aires, que dirigia el reconegut dissenyador i tipògraf Rubén Fontana i que es va deixar de publicar el 2007.

La mateixa trobada de l’enllaç és de 2001. Al marge de que els continguts tenen 9 anys, val la pena fer un recorregut pel lloc web. Avantatges de la difusió digital.

Per acabar, podeu trobar material publicat de la trajectòria de la revista TpG des de 1997 a 2007. No us el perdeu.

a

diumenge, 14 de febrer del 2010

Unnim, imatge d'una fusió

Finalment ja sabem el nom i la imatge que tindrà la fusió de les quatre caixes catalanes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa. Es dirà Unnim, amb el claim “la caixa que suma”.


El projecte ha estat desenvolupat per Morillas Brand Design una de les més prestigioses agències nacionals especialistes en imatge corporativa.a








Per respecte a la feina d’un bon professional cal deixar reposar el resultat per a fer valoracions. El mateix ús inicial i els imputs que es vagin rebent poden fer ajustar algun aspecte per a millorar la comunicació.

El naming, amb la dificultat de trobar una paraula de dues síl·labes sense registrar, sembla que vol respondre a la interpretació fonètica d’UNIM (acció del verb unir), encara que la geminació de les “n”, a part de dotar-lo d’un tret característic, es justifica en els quatre ponts (dos n i la m) que simbolitzen les quatre caixes.

L’isotip de quatre colors (que relacionen els colors corporatius de les quatre caixes) no està format per quatre elements, sinó que només n’hi ha tres, format-se el verd per transparència del blau i el groc. El verd correspon al color de CaixaManlleu, la més petita de les quatre.

El seu aspecte formal, que sembla aglutinar la C de caixa i la U d’Unnim, i que recorda vagament la ranura d’una guardiola, caldrà veure com es presenta en la seva versió a una tinta.

El punt més feble del conjunt és el baseline, que a més està respectuosament allunyat del nom, pel que sembla que amb el temps es podrà suprimir.

Després de veure els recents redissenys de marca de Peugeot i de CiU, sembla que a certs nivells no es posa en dubte la importància de la imatge en les estratègies de comunicació.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Entrevista d'interès

Un dels avantatges d'estar en contacte en línia és que es comparteixen informacions i per tant coneixements.

Un alumne m'ha passat un enllaç interessant, de fet me n'ha passat més d'un, tots interessants i que anirem presentant mica en mica.

En el que d'avui he trobat una entrevista a l'América Sánchez del 9 de febrer en la que el titular és: No utilizo el ordenador. Dibujo y escribo a mano.

Una declaració d'intencions i alhora una manera de fer que s'està acabant.

L'entrevista està ben plantejada i ben resolta tant pel que pregunta com per les respostes, algunes molt contundents i d'altres que ens són familiars quan parla del món del disseny: "Todas las empresas tienen la imagen que se merecen." per exemple, i en la que hi estem d'acord.

Que la fruïu. Gràcies per l'enllaç, Nacho.

aaa

diumenge, 7 de febrer del 2010

Estratègies comercials i programari

No vull deixar de portar un dels comentaris que he rebut arran de la presentació del Bloc:

Pel que fa al tema d'aquest primer contacte, la tecnologia sovint es pot considerar una arma. Potser no malèvola però sí intimidadora. Només cal veure el debat generat per la presentació pública de la nova joguina d'Apple: l'iPad. Aquest dispositiu, com els seus predecessors iPod i iPhone, obre un munt d'oportunitats que a la vegada poden restringir-ne el seu ús.
Els detractors el rebutgen per no assolir els objectius tan esperats en temes d'usabilitat, compatibilitat i rigor tecnològic. No obstant, Apple es defensa argumentant que l'aparell proporciona tot un ventall de noves experiències i una nova manera de gaudir de la informàtica. Però no podem oblidar que són els genis de Cupertino al capdavall qui, com a creadors visionaris, posen les normes. A mode d'exemple: l'iPad i companyia (entenem els dispositius mòbils) no suporten el plug-in Flash d'Adobe i per tant molts dels serveis webs creats amb aquesta empresa no són accessibles i, ni tan sols, visibles. Quin és el motiu? Podria ser degut a dificultats contractuals entre ambdues companyies però la causa més factible es deuria a la gran quantitat d'errors que causa l'esmentat plug-in en la plataforma Mac. Per aquest motiu, Apple hauria decidit prescindir de la tecnologia creada per Adobe i donar suport als nous llenguatges emergents, com ara el novedós HTML5 capaç de reproduir vídeo sense ser ben bé Flash (condicions tecnològiques massa complicades per resumir aquí).
El fet és que les novetats tecnològiques obliguen a l'extinció o a la renovació. Cosa que Apple sap fer massa bé, obligant a canviar de tan en tan la nostra visió de la tecnologia.


Una bona observació que també ha comentat al seu Bloc l’Enrique Dans. Ens trobem en una qüestió recorrent en la lluita pel mercat entre empreses que venen maquinari (Apple), programari (Micosoft, Adobe) i ara, accés a continguts (Google). L’usuari és aliè a les estratègies de posicionament al mercat entre les grans corporacions, tot i que és el principal afectat per aquests moviments.

Al juliol de 2008 vaig tractar la qüestió en un article a la revista GREMI (Els mitjans informàtics i la producció en comunicació gràfica, pàg. 26 i 27) i alertava sobre el monopoli de facto que en l’àmbit del disseny gràfic tenia Adobe.

El futur passa per donar confiança al programari lliure i mentrestant, en ser conscients de que la tecnologia ens ajuda en el desenvolupament de la nostra activitat (i molt) però que l’actiu principal continua sent el coneixement i l’experiència del professional ben format i independent.

Gràcies pel comentari, Joel.


aaa

Agraïment

Aquesta entrada és per agrair molt especialment tots els comentaris al Bloc, missatges de correu electrònic i també de paraula que m'heu fet arribar per la posada en marxa del Bloc.

No he pujat cap comentari ja que no havia previst cap norma i algú podria molestar-se. A partir d'ara, tots els comentaris es pujaran directament al Bloc. Només intervindré com a moderador si no es respecten les normes de convivència o el contingut és ofensiu.

Aquesta consideració és la que ha provocat aquest retard en l'inici.

Comencem!

aaa

dilluns, 1 de febrer del 2010

Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt

Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món

Ludwig Wittgenstein (Viena 1889 – Cambridge 1951), filòsof.
Tractatus lógico-philosophicus, 5.6, 1922.


Comencem les anotacions amb una cita de Wittgenstein que vol ser una mostra del tarannà del Bloc. Reflexions a l’entorn de la comunicació en qualsevol dels seus vessants.


La tecnologia ens permet disposar d’una eina que esperem anar-la omplint de contingut. Amb l’afany d’acumular novetats, experiències i dades que entre tots anirem compartint, el bloc ha d’esdevenir una referència de consulta alhora que un fòrum d’intercanvi de coneixement.

L’objectiu que ha d’assolir el bloc és ser un lloc de trobada d’inquietuds en el món del disseny i la comunicació.

Per la meva part, miraré de dinamitzar-lo amb qüestions d’interès i novetats. Espero les vostres aportacions, crítiques, suggeriments, enllaços i qüestions; el bloc ha de ser de tothom i per a tothom.

Us desitjo un relat engrescador.


mmmmmmmm